(Versión en castellano)

Hi ha temes que afligeixen, que aclaparen, que inquieten. Els nens, de vegades, no gosen preguntar per ells i, en ocasions, els adults prefereixen que no se’ls pregunti. Consideren que el silenci i el mutisme els protegeix. Però, si hi ha alguna cosa que serveix de refugi i de salvació és la literatura. Els contes ajuden a espantar la por.
La nostra amiga, la Laia Manresa, ressenya una novetat editorial, Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres de Dídac Micaló amb il·lustracions de Roger Ballabrera, que ajuda a explicar els trastorns mentals i que va ser guanyador del concurs “Contes d’emocions: si em coneixes, m’entens”, convocat per l’Associació de Bipolars de Catalunya.

UN CONTE IRRESISTIBLE SOBRE UN D’AQUESTS TEMES QUE NO SABEM COM EXPLICAR ALS NENS

Laia Manresa

La bogeria sempre ha estat un tema tabú. Com la mort, com la misèria. Un terreny pantanós, difícil d’assumir i de transitar. Un d’aquells marges que preferiríem no haver d’explicar als nostres infants. Un angle de la realitat que fins i tot de vegades voldríem que no haguessin de veure.

Segurament per això El dimarts, el meu tiet i els extraterrestres, de Dídac Micaló Rebaque, a banda de ser creativament deliciós, em sembla un llibre tan valent i necessari. Es mou en un escenari esquerp i s’hi passeja amb naturalitat, sense obviar ni el desconcert ni la tendresa. Embolcallat d’un aire surrealista, aconsegueix fer emergir un univers metafòric carregat de color i de poesia.

L’autor ens apropa a un nen que estima amb bogeria el seu tiet, «un home alt i prim i amb uns cabells despentinats», i ens el fa veure des de la inocència dels seus ulls. De vegades, el seu tiet és un ésser extraordinari que, dalt del gronxador, el fa viatjar a mons increïbles amb rius de xocolata desfeta. I d’altres, el seu tiet ja no sembla més el seu tiet i es posa a fer preguntes a la gent que passeja pel parc tot cridant des de dalt d’un banc. Llavors el protagonista veu com el seu tiet s’allunya d’ell en una nau espacial i esdevé un ésser estrany, talment un extraterrestre.

Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres més que un llibre és un talismà. Perquè és capaç d’atrapar a dins d’una colla de paraules una història emocionant, però sobretot perquè després de viatjar per les seves fibres en sortim amb conjurs i sortilegis altament efiaços per explicar als nostres infants, amb tota la seva complexitat, però també amb les seves dosis de bellesa, què significa patir un transtorn bipolar.

Així ho fa al conte la mare del protagonista referint-se a la malaltia del seu germà. «No és una malaltia d’aquelles que fan mal a les dents, a la panxa o al coll. És una malaltia que fa mal a les emocions». I així el nen pot entendre de què està feta l’estranyesa del seu tiet que de vegades esdevé un extraterrestre «molt content perquè ha descobert un nou planeta» i d’altres un extraterrestre que dalt de la seva nau espacial «està molt trist perquè no sap com tornar a casa». I és que el seu germà no és estrany, encara matisa la mare, sinó especial. «Pensa que si no fos així, potser no tindria tantes bromes divertides per compartir amb tu».

Per acabar, només em resta dir que aquest conte encara té una virtut més: els dibuixos d’en Roger Ballabrera, que acompanyen les paraules d’en Dídac Micaló i hi dialoguen de manera esplèndida. Amb força i cromatisme intens, les completen, les eixamplen i obren camins a la imaginació de tots els que tenim el plaer d’acostar-nos-hi.

ELS DIMARTS, EL MEU TIET I ELS EXTRATERRESTRES
Dídac Micaló
Il·lustracions de Roger Ballabrera
Editorial Tramuntana
36 págines.

En el nostre Pinterest tenim un tauler amb llibres sobre temes que podrien ser tabús o difícils. Es diu Life & Meaning in Children ‘s Books.

Laia Manresa Guionista i directora de cinema. Va treballar en les últimes pel·lícules de Joaquim Jordà: De nens (2003), Vint anys no és res (2004) i Més enllà del mirall (2006). El 2011 va estrenar Morir de dia, la seva primera pel·lícula documental per a cinema al costat de Sergi Dies.